En aquesta festa es van distingir un grup de persones del món del Bàsquet Català, de qualsevol dels seus àmbits (practicants, tècnics, dirigents, àrbitres, delegats, metges, fisioterapeutes, etc), que han desenvolupat una extensa i intensa tasca de servei a les seves entitats, gràcies a la qual aquestes han persistit i progressat, havent deixat una rellevant petjada en la seva història i en el Bàsquet Català.
La XXIIIa Festa dels "Històrics del Bàsquet Català" va estar presidida pel Sr. Joan Fa, president de la Fundació i de la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ); acompanyat pel Sr. Oriol Marcé, su bdirector del Consell Català de l'Esport; Sr. Joan Villacampa, vicepresident del CEEB; Sr. Eduard Portela, president d’honor de l’ACB; i Sr. Joan Carles Batanés, alcalde de Sant Fruitós de Bages, Ciutat del Bàsquet Català 2016; a més dels vicepresidents i patrons de la Fundació del Bàsquet Català i directius de l'FCBQ.
La majoria dels guardonats van assistir acompanyats de familiars i amics de les seves entitats i clubs, fet que atorga a la festa-sopar un ambient de familiaritat i amistat altament entranyable. Uns 100 comensals van poder gaudir d’una reunió que es significa per la forma en que es desenvolupa, i per l’ambient que s’estableix al llarg de la nit, especialment quan es llegeixen unes breus trajectòries de cada guardonat. En aquestes línies, es subratlla la seva aportació al Bàsquet Català, motiu de la seva distinció.
Enguany els guardonats van ser els següents: Jaume Ambrós (E. Paidos), Salvador Benítez (RT Girona), Víctor Berenguer (CB Artés), Pere Cullell (CB Llinars), Manel Dunjó (AE Badalonés), Francesca Hernández (Sant Ramon Nonat), Anna Junyer (Entrenadora), Dolors Mariné (C. Àrbitres), Fina Pascual (C. Àrbitres), Pere Pujol (RT Tarragona), Ramon Torres (CB Bellpuig), Lluís Vial (CB Castellar) i José R. Vidal (C. Àrbitres).
Fotos: M.A. Chazo (FCBQ)
És l’espai físic on es treballa amb el material a diferents nivells per la seva classificació, conservació i recerca. En aquest espai hi trobarem el Fons Documental, que forma l’Arxiu històric, la Biblioteca i l’Hemeroteca, la videoteca, etc.
– Arxiu històric:
Conserva tot tipus de documents relacionats amb el món de l’esport, l’educació física en general i especialment del basquetbol des dels seus inicis. El material es classifica segons el suport:
· Paper.
Classificat seguint criteris de procedència, temàtica, esdeveniments, etc.
· Arxiu gràfic: Actualment consta de més de 1.500 objectes de material imprès, que estan agrupats en:
· Informàtica: Suports en CD, disquets, DVD i USB.
· Fotogràfic: En aquest moment hi ha més de 12.000 fotografies catalogades en suport paper, que fan referència a diverses activitats esportives, actes socials, edificis, personatges etc. relacionades en el món del basquetbol des del 1921. Igualment existeix un fons digitalitzat procedent de la Federació Catalana de Basquetbol, que recull totes les activitats esportives i socials realitzades en l’àmbit de la Federació des de l’any 2000, com les lligues nacionals catalanes, els partits de seleccions catalanes, etc. El material es classifica en: Paper, Negatiu, Digitalitzat.
· Imatge: Filmacions de competicions, fonaments i tècnica, clínics, programes de TV i pel·lícules on el basquetbol és l’argument principal. Disposem de més de 600 entrades distribuïdes en Super8, 16mm, 36 mm., etc. així com Vídeos, CD, DVD i USB.
· Història oral: Suports auditius (Radio, retransmissions, conferències, etc.)
– Biblioteca: La biblioteca està formada per més de 3.000 llibres sobre basquetbol, esport i educació física, classificats en diferents vessants: ·Història ·Tècnica ·Auxiliar
|
· Història:
· Tècnica:
· Auxiliar:
|
– Hemeroteca: L’hemeroteca esta formada per més de 600 títols i 8.500 exemplars, enquadrats en: ·Història ·Tècnica ·Auxiliar
Com manifestació cultural de gran sensibilitat, la música també té cabuda en les activitat de la Fundació, amb la finalitat tant d’oferir vetllades musicals com, a través de les mateixes, obtenir un ajut econòmic per la Fundació.
Aquestes manifestacions musicals s’han produït i s’aniran produint, quan les condicions siguin adients, com en alguns sopars de la "Festa dels Històrics Catalans" han intervingut cantants i conjunts que han amenitzat la trobada com:
– Recital de la soprano xinesa Angela Zhong, 8 d'abril de 2011, a la XVIII Festa dels Històrics.
– Recital del tenor Beñat Egiarte. 20 d'abril de 2012, a la XIX Festa dels Històrics.
– Òpera: "La fille du Regiment" de Gaetano Donizetti. dissabte 13 d'abril de 2013, als Lluïsos de Gràcia, Barcelona.
– Concert del conjunt de jazz/blues "The Blackbirds", 26 d'abril de 2013, a la XX Festa dels Històrics.
2. Objectes diversos
Vine a visitar el museu de la Fundació del Bàsquet Català!
Només has d'enviar un correu electrònic a fundacio@basquetcatala.cat i demanar informació!
El Centre d’Estudis, disposa d’una sala amb capacitat per a dotze persones i conexions per aparells informàtics on es pot consultar lliurement la seva biblioteca i hemeroteca. No hi ha servei de préstec.
Biblioteca
– La biblioteca, que porta el nom de Josep Oriola, persona pionera de la Fundació, que catalogà, classifica i ordena l'arxiu de les publicacions dels primers anys de la Fundació.
En l’actualitat el fons esta compost per mes de 3.800 volums organitzats temàticament amb dotze apartats:
En l’actualitat el fons esta compost per 713 títols. Destaquen los col·leccions senceres de las revistes especialitzades de bàsquet: Rebote, Gingantes, Nuevo Basket, Basket 16, Estrellas del Bàsket etc. El fons esta organitzat de la següent manera:
  |
El reconeixement a tota una història de Bàsquet
L’any 2000 es va iniciar aquest projecte que consisteix en nominar, cada any, una ciutat, vila o poble de Catalunya com a Ciutat del Bàsquet Català, on durant tot l’any es celebren activitats i actes esportius, socials i culturals referents al basquetbol.
La finalitat d’aquesta iniciativa és doble, per una banda el reconeixement dels homes i dones del bàsquet de l’àmbit territorial escollit, que amb la seva tasca i dedicació desinteressada, han propiciat el seu desenvolupament, creixement i popularització, en el seu municipi, i d’altre significar també aquells territoris on el bàsquet troba dificultats per desenvolupar-se i és necessari un recolzament i un suport que faci conèixer els seus valors formatius, esportius i cívics.
Qui pot demanar el nomenament de Ciutat del Bàsquet Català?
La petició per la designació l’ha de realitzar l’Ajuntament que correspongui, conjuntament amb un club, entitat o Comissió.
Primers passos de la ciutat escollida.
La ciutat elegida, designada pel Patronat de la Fundació d’entre les sol•licituds presentades, ha de constituir una Comissió Organitzadora formada per les persones que els clubs del territori designin, i on hi haurà també un representant institucional. Aquesta Comissió prepara un programa d’actes i activitats relacionades amb el bàsquet i la població, que es desenvoluparan al llarg d’un any. Aquest programa es presenta al Patronat de la Fundació per la seva consideració.
Què ha de fer la Ciutat del Bàsquet Català?
S’acostuma a realitzar la inauguració de l’any amb un acte institucional o acadèmic, a l’Ajuntament de la ciutat designada, en els mesos de gener o febrer. Una vegada realitzades les activitats programades es realitza la cloenda, usualment al mes de novembre, en un acte final que acostuma a ser un sopar, on al marge convocar el món del bàsquet, cada població acostuma a distingir persones del bàsquet local, i es produeix el relleu a la ciutat designada pel proper any. L’acte del relleu consisteix en el lliurament per part de l’alcalde o representant del municipi que acaba l’any, al seu homònim de la nova ciutat, d’un cartell on hi consta el logotip de la “Ciutat del Bàsquet Català” i el nom de la ciutat designada.
És imprescindible…
Comptar amb el suport i la implicació de les institucions locals (Ajuntament), del territori (Consells Comarcals, Diputacions, etc) així com l’ajut d’altres entitats ciutadanes.
Activitats de la Ciutat del Bàsquet Català
Les ciutats que fins ara han gaudit d’aquesta efemèrides han desenvolupat activitats tan diverses com exposicions de cartells, segells, fotografies i història del bàsquet local, concursos de logotips, de dibuixos de temàtica de bàsquet entre els escolars, clínics d’entrenadors, estades d’àrbitres, concursos d’animadores, recorreguts botant pilotes, tornejos, 3×3, congressos, jornades de veterans, trobades, presentació de llibres, etc, i cadascuna d’aquestes activitats ha representat i representa un focus d’atenció social, cultural, cívica i esportiva, que implica a gran part de la població.
A continuació hi trobareu detallades les designacions de les Ciutats del Bàsquet Català des del seus inicis i fins a l'actualitat.
|
|
|
|
|
|
Lleida, 2000 |
Girona, 2001 | Mataró, 2002 | Tarragona, 2003 |
|
|
|
 |
 |
|
L'Hospitalet de Llob. 2004 |
Badalona, 2005 | Manresa, 2006 | Castellar del Vallès, 2007 |
 |
 |
 |
 |
|
Sitges, 2008 |
Blanes, 2009 | Tortosa, 2010 | Vic, 2011 |
|
|
 |
 |
 |
|
Terrassa, 2012 |
Castelldefels, 2013 |
La Seu d'Urgell, 2014 |
Granollers, 2015 |
|
SantFruitós del B. 2016 |
Sant Cugat del Vallès, 2017 |
Calella, 2018 |
Reus, 2019 |
|
Balaguer, 2020-2021 |
Banyoles, 2022 |
