90 ANYS DEL PRIMER PARTIT DE LA SELECCIÓ CATALANA
El 25 de març de 1927, Catalunya va jugar el seu primer partit internacional davant l'Hindú Club de Buenos Aires.
L'Hindú era un club fundat el 1919 per famílies benestants de la societat argentina, dedicat a l'esport i a la cultura com a forma d'entendre la vida, i el basquetbol era el seu esport preferit, del qual havien estat cinc anys consecutius campions d'Amèrica del Sud.
Al gener de 1927, la Federació Catalana va assabentar-se que el club argentí projectava una gira per Europa per jugar partits d'exhibició, i gestionen amb personalitats de l'època que vinguin a Barcelona. Aconseguit el compromís, i després de jugar 2 partits a Londres i 3 a Paris, el 25 de març de 1927, al camp de futbol del FC Gràcia, a les 5 de la tarda, s'enfrontaren la Selecció Catalana i l'Hindú Club que va guanyar per 16 a 50 (10-26 a la mitja part).
Foto d'equip Selecció Catalana 1927
Catalunya va formar amb Prat (capità) del Martinenc, Moncho de l'Europa, Gelabert de l'UE Sants, Ramis i Estany del FC Gràcia, Alberich del Laietà, Rodoreda del FC Barcelona i Rodríguez del Gimnàs Tiberghien. El partit fou arbitrat pel Sr. Daniel Solduga, amb l'assistència d'uns 5.000 espectadors segons la premsa de l'època. Es va fer pagar 1 pesseta al públic en general i 0,50 cèntims als socis del FC Gràcia i als jugadors federats.
Partit al marge, el més destacat per la importància que representà pel bàsquet català fou el que els argentins ensenyaren. El partit va ser el descobriment veritable del basquetbol. D'entrada varen exigir jugar 5 contra 5 (aquí es jugava 7 contra 7), en camp reglamentari segons la normativa internacional (aquí es jugava en camps de futbol, sencers o en mig camp), després els argentins eren jugadors d'una tècnica excepcional, i van ensenyar-nos com botar, com passar, com conduir la pilota, com fintar, com driblar, com situar-se al camp, com llençar a cistella, en fi una sèrie d'elements tècnics i tàctics que ràpidament foren copsats pels estaments directius i tècnics de la Federació i clubs, de tal forma que el següent Campionat de Catalunya, el VIè (el Vè s'havia jugat al gener del 27), es va jugar ja amb la normativa internacional, 5 contra 5 i camp pròpiament de bàsquet.
Al marge això, els argentins foren sol·licitats per fer conferències i col·loquis que facilitaren que el Bàsquet Català fes un salt cap a la modernitat esportiva del moment i va ser clau pel futur del nostre esport.
